CONCLUSIONS GENERALS SOBRE LA SRA ROIG

I bé per acabar les conclusions sobre la sra Roig.
cal dir que són molt semblants degut que vam buscar els mateixos trets en les dues persones .

Pel que fa a l’apartat de fonètica podem extreure diverses conclusions:

En la conversa lliure hem apreciat les següents característiques:

• En el pretèrit perfet del mode indicatiu el•lideix el monema [ha] .Un exemple seria / es via de fer judici/.
• A l’adverbi de negació hi afegeix una [a] al final com ara /poca n’havíem de menester/
• Utilitza l’adverbi de negació poc en algunes frases com:/ poc que ens movíem aquí Girona/
• Els noms propis que contenen diftong només pronuncia una de les dos lletres com per exemple: / Santa Ugénia/
• En alguns casos canvia la [r] intervocàlica per una [n] com seria el cas de /festes majons/
• Canvia els sons d’algunes paraules: potser poder
• En algunes paraules agudes hi afegeix una [s] al final especialment quan diu /això/allò/ així/ que ho pronuncia /aixòs/allòs /aixís
• Utilitza la negació per pas o la doble negació / no ha vingut pas/

En canvi a la gravació de les paraules llegides vam apreciar que:

• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/
• Quan hi ha el dígraf [tx ] no el pronuncia [x] sinó que el remarca com ara /dutxa/
• Utilitza diferents barbarismes com ara /géneru / delfín
• En alguns casos només pronuncia una de les dos lletres que formen un diftong com ara /kuranta/xixanta/
• En alguns casos canvia la [c] intervocàlica per una [f] com ara /professó/
• Davant d’algunes paraules hi afegeix el prefix [es] com per exemple /tovalles/estisores/ escarxofa
• A vegades a final de mot que acaba en vocal i afegeix una [t] o [d] /mapet/


Referent a la morfologia hem pogut apreciar una sèrie de coses:

• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/gaires/.
• Transgredeix alguns verbs a l’hora de conjugar-los com ara / ha sigut/o mantinguent
• Utilitza una forma arcaica d’alguns possessius com ara /nostru/naltros/
• Fa un mal ús del pronom lo
Després d’haver escoltat les converses hem pogut notar certes variants lingüístiques en el lèxic.

a) Expressions peculiars que no solem fer servir usualment ( almenys no nosaltres).

-Esperit de vi alcohol
-Llavores,llavontes,llavorens llavors
-Abantes, bantes  abans
-Botxesbitlles
-Emperòperò
-Gèneru stock
-Betes mena de cinta


b) Alguna expressió col•loquial com la quinta forca
c) Barbarismes diversos:

-Pinguinu
-Delfín
-Lejía
-Aguacate
-Plàtanu
-Almejes
-Antes
-Turnus
-Inglès
-Gèneru



d) Finalment ens queda la sintaxi la qual hem treballat a partir de les diferents gravacions i hem obtingut els següents resultats:

• Utilitza la forma plena dels pronoms febles: com se diu/ tot se va perdent
• Ús excessiu dels pronoms febles, és a dir els usa quan no són necessaris./ho va saber-ho/
• Alteració de l’ordre lògic de les frases:cada diumenge a missa tampoc hi nàvem.
• Paraules antigues o desfasades com ara auto o ruc