CONCLUSIONS GENERALS SOBRE EL SR.DONAT

Bé aixó serà l'últim que publicaré per avui . Aquesta part mostra totes les característiques a nivell general que vam poder extreure del senyor Joan després d'haver realitzat les dues entrevistes .

Les conclusions estan dividides segons el que buscàvem i són les següents:

Pel que fa a l’apartat de fonètica podem extreure diverses conclusions:

En la conversa lliure hem apreciat les següents característiques:

• En algunes paraules agudes hi afegeix una [s] al final especialment quan diu /això/allò/ així/ que ho pronuncia /aixòs/allòs /aixís
• En el pretèrit perfet del mode indicatiu el•lideix el monema [ha] .Un exemple seria /hi via/.
• En alguns possessius el•lideix la última lletra com per exemple /la meu mare
• Pronuncia alguns mots típics de la zona del Gironès com ara /brunyols/

En l’estudi de les paraules llegides del PowerPoint hem apreciat les següents característiques:

• Davant d’algunes paraules hi afegeix el prefix [es] com per exemple /estovalles/estisores/ escarxofa/
• Quan hi ha el dígraf [t ] pronuncia [x] com ara /duxa/
• Utilitza diferents barbarismes com ara /plàtanu / delfín
• En alguns casos només pronuncia una de les dos lletres que formen un diftong com ara /kuranta/xixanta/
• En alguns casos canvia la [c] intervocàlica per una [f] com ara /professó/
• Moltes de les [s] les pronuncia [z] però creiem que es deu a un excès d’autocorrecció a l’hora de llegir.

En la secció de morfologia hem destacat els següents punts:

• Afegeix una preposició a un nom per formar-ne un de nou com per exemple /dematí/.
• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/gaires/.
• Alguns verbs que normalment la gent transgredeix a l’hora de conjugar-los el Sr Joan ho fa perfectament sense realitzar cap error com per exemple de bullir bull o de cabre  cabut. No gens menys en altres casos si que transgredeix la norma quan diu sigut.
• Utilitza una forma arcaica d’alguns possessius com ara /nostru/
• Fa un mal ús del pronom lo, tot i que en les preguntes només l’empra un cop , en la conversa oral hi té una gran presència.

Després d’haver escoltat les converses hem pogut notar certes peculiaritats lingüístiques en el lèxic.

a) Expressions peculiars que no solem fer servir usualment ( almenys no nosaltres).

-Esperit de vi alcohol
-Carrota pastanaga
-Abantes, bantes  abans
-Autos de línia  autobusos
-Llavores,llavontes,llavorens llavors

b) Alguna expressió col•loquial com la mar de gent
c) Barbarismes diversos:

-Plàtanu
-Metrus
-Quilòmetrus
-Delfín
-Inglès
-Aleman
-Tiu
-Vale
-Menus
-Pues
-Puestus
-Hermanu

d) Finalment ens queda la sintaxi la qual hem treballat a partir de les diferents gravacions i hem obtingut els següents resultats:

• Utilitza la forma plena dels pronoms febles: com se diu/ les basses es gelaven / te donava/ ne diuen/
• Ús excessiu dels pronoms febles, és a dir els usa quan no són necessaris.
• Alteració de l’ordre lògic de les frases: tot fèiem el mateix frare( volia dir que un mateix frare els feia totes les classes.