LA GIRONA D'ABANS --> HA CANVIAT GAIRE ???

Aquí tenim una descripció de Girona made in avis xd

Us la penjo perquè jutgeu si ha canviat gaire Girona o els avis són uns exagerats
què creieu ??

Girona, als primers anys era una ciutat trista, trista perquè estava corrompuda per l’enveja i gelosia de la gent .
La ciutat ha fet un canvi radical des dels anys vint fins ara: fins al pont de la Font del Rei tot allò eren camps que era la part esquerra del riu , els ponts servien d’accés del camp a la ciutat i viceversa, en general tot era molt provincial i rural, ja que tot el que hi havia eren camps de cereals i algun ramat de xais o ovelles passejant tranquil•lament pels camps. La zona habitada de la ciutat, era la part nord de l’Onyar,on ara hi ha les cases de colors a sobre el riu, amb aquests colors grocs, vermells ,alguna de blava,doncs abans de les construccions dels pantans , a la que plovia una miqueta ( perquè abans plovia i nevava molt més que ara) s’inundava ,perquè el Ter “embossava” la sortida d’aigua de l’Onyar i això feia que el riu pugés de nivell i es desbordés i per tant inundés la ciutat i l’aigua arribava fins les voltes de les rambles.

La zona nord de la ciutat era tal i com la coneixem ara amb les cases de pedra i de colors i les cases fredes del barri vell , amb l’única excepció de la plaça Catalunya , que no hi era i del quarter republicà del carrer del Carme.
En resum , Girona s’estenia des de la Plaça Constitució fins a Santa Eugènia i tot el carrer del Carme delimitava el pas entre la ciutat i el camp.
Antigament ( fa uns setanta-vuitanta anys) cada barri tenia una Festa Major, que s’adornava amb canyes verdes en honor a una promesa feta en el passat . A diferència d´ara la gent no podia anar a les festes majors d´altres pobles com Sarrià o Casà, fins i tot Santa Eugènia, que ara està dins el nucli urbà de Girona, semblava que fos un altre poble , ja que al no haver-hi cases i que tot eren camps produïen aquest efecte d’aïllament. La gent havia de contentar-se amb el que tenien a Girona ja que el transport era limitat i només a l´abast d´uns pocs.

Als carrers no hi havien passos de zebra, ja que no eren necessaris perquè només passava algun auto o bicicleta de tant en tant i la majoria de gent anava a peu o amb carro ja que Girona estava relativament deserta.

Als pròpiament dits anys vint, , només hi havia una fàbrica ,la Gròber,i les alternatives per treballar en el cas d’una dona era o treballar a la fàbrica o anar a servir.
Més tard cap als anys trenta-cinc /quaranta van aparèixer més fàbriques , en part perquè va començar a venir el turisme i van aportar noves idees que posteriorment es van aplicar en el camp de la indústria; van sorgir els Químics, ja hi havia la Grover, hi havia el taller de cotxes de Can Sarassa i com no, hi havia la RENFE , que probablement era la que generava més llocs de treball. Amb el canvi tothom t’oferia feina ,ja que teòricament era una aportació beneficiosa pel negoci , per tant més diners.
A la plaça Sant Agustí hi havia el que seria ara l’estació d’autobusos, que solien portar la gent a la platja com també ho feien els trenets , com ara el que et portava a Sant Feliu i era així com la gent de ciutat anava a la platja, en una época en que no hi havia molts cotxes.

Girona també era un lloc de festa , els carrers s’omplien de gent que feien sardanes i més tard van venir els castellers , també es ballava molt, però certes tradicions han anat desapareixent gradualment fins al punt que quasi ningú les practica, com ara la missa del Gall ,les cremes de Sant Josep, s’han modificat les processons etc.

En l’àmbit de la construcció va ser cap els anys trenta quan es va construir el camp de futbol del Girona.
En resum , a Girona li han canviat molts cops la cara ,s’ha construït , derruït i moltes altres coses però encara perdura l’esperit que tenia abans.

espero que jutgeu per vosaltres mateixos =)
personalment crec que tenen part de raó però que també exageren un pèl !!

CONCLUSIONS GENERALS SOBRE LA SRA ROIG

I bé per acabar les conclusions sobre la sra Roig.
cal dir que són molt semblants degut que vam buscar els mateixos trets en les dues persones .

Pel que fa a l’apartat de fonètica podem extreure diverses conclusions:

En la conversa lliure hem apreciat les següents característiques:

• En el pretèrit perfet del mode indicatiu el•lideix el monema [ha] .Un exemple seria / es via de fer judici/.
• A l’adverbi de negació hi afegeix una [a] al final com ara /poca n’havíem de menester/
• Utilitza l’adverbi de negació poc en algunes frases com:/ poc que ens movíem aquí Girona/
• Els noms propis que contenen diftong només pronuncia una de les dos lletres com per exemple: / Santa Ugénia/
• En alguns casos canvia la [r] intervocàlica per una [n] com seria el cas de /festes majons/
• Canvia els sons d’algunes paraules: potser poder
• En algunes paraules agudes hi afegeix una [s] al final especialment quan diu /això/allò/ així/ que ho pronuncia /aixòs/allòs /aixís
• Utilitza la negació per pas o la doble negació / no ha vingut pas/

En canvi a la gravació de les paraules llegides vam apreciar que:

• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/
• Quan hi ha el dígraf [tx ] no el pronuncia [x] sinó que el remarca com ara /dutxa/
• Utilitza diferents barbarismes com ara /géneru / delfín
• En alguns casos només pronuncia una de les dos lletres que formen un diftong com ara /kuranta/xixanta/
• En alguns casos canvia la [c] intervocàlica per una [f] com ara /professó/
• Davant d’algunes paraules hi afegeix el prefix [es] com per exemple /tovalles/estisores/ escarxofa
• A vegades a final de mot que acaba en vocal i afegeix una [t] o [d] /mapet/


Referent a la morfologia hem pogut apreciar una sèrie de coses:

• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/gaires/.
• Transgredeix alguns verbs a l’hora de conjugar-los com ara / ha sigut/o mantinguent
• Utilitza una forma arcaica d’alguns possessius com ara /nostru/naltros/
• Fa un mal ús del pronom lo
Després d’haver escoltat les converses hem pogut notar certes variants lingüístiques en el lèxic.

a) Expressions peculiars que no solem fer servir usualment ( almenys no nosaltres).

-Esperit de vi alcohol
-Llavores,llavontes,llavorens llavors
-Abantes, bantes  abans
-Botxesbitlles
-Emperòperò
-Gèneru stock
-Betes mena de cinta


b) Alguna expressió col•loquial com la quinta forca
c) Barbarismes diversos:

-Pinguinu
-Delfín
-Lejía
-Aguacate
-Plàtanu
-Almejes
-Antes
-Turnus
-Inglès
-Gèneru



d) Finalment ens queda la sintaxi la qual hem treballat a partir de les diferents gravacions i hem obtingut els següents resultats:

• Utilitza la forma plena dels pronoms febles: com se diu/ tot se va perdent
• Ús excessiu dels pronoms febles, és a dir els usa quan no són necessaris./ho va saber-ho/
• Alteració de l’ordre lògic de les frases:cada diumenge a missa tampoc hi nàvem.
• Paraules antigues o desfasades com ara auto o ruc

CONCLUSIONS GENERALS SOBRE EL SR.DONAT

Bé aixó serà l'últim que publicaré per avui . Aquesta part mostra totes les característiques a nivell general que vam poder extreure del senyor Joan després d'haver realitzat les dues entrevistes .

Les conclusions estan dividides segons el que buscàvem i són les següents:

Pel que fa a l’apartat de fonètica podem extreure diverses conclusions:

En la conversa lliure hem apreciat les següents característiques:

• En algunes paraules agudes hi afegeix una [s] al final especialment quan diu /això/allò/ així/ que ho pronuncia /aixòs/allòs /aixís
• En el pretèrit perfet del mode indicatiu el•lideix el monema [ha] .Un exemple seria /hi via/.
• En alguns possessius el•lideix la última lletra com per exemple /la meu mare
• Pronuncia alguns mots típics de la zona del Gironès com ara /brunyols/

En l’estudi de les paraules llegides del PowerPoint hem apreciat les següents característiques:

• Davant d’algunes paraules hi afegeix el prefix [es] com per exemple /estovalles/estisores/ escarxofa/
• Quan hi ha el dígraf [t ] pronuncia [x] com ara /duxa/
• Utilitza diferents barbarismes com ara /plàtanu / delfín
• En alguns casos només pronuncia una de les dos lletres que formen un diftong com ara /kuranta/xixanta/
• En alguns casos canvia la [c] intervocàlica per una [f] com ara /professó/
• Moltes de les [s] les pronuncia [z] però creiem que es deu a un excès d’autocorrecció a l’hora de llegir.

En la secció de morfologia hem destacat els següents punts:

• Afegeix una preposició a un nom per formar-ne un de nou com per exemple /dematí/.
• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/gaires/.
• Alguns verbs que normalment la gent transgredeix a l’hora de conjugar-los el Sr Joan ho fa perfectament sense realitzar cap error com per exemple de bullir bull o de cabre  cabut. No gens menys en altres casos si que transgredeix la norma quan diu sigut.
• Utilitza una forma arcaica d’alguns possessius com ara /nostru/
• Fa un mal ús del pronom lo, tot i que en les preguntes només l’empra un cop , en la conversa oral hi té una gran presència.

Després d’haver escoltat les converses hem pogut notar certes peculiaritats lingüístiques en el lèxic.

a) Expressions peculiars que no solem fer servir usualment ( almenys no nosaltres).

-Esperit de vi alcohol
-Carrota pastanaga
-Abantes, bantes  abans
-Autos de línia  autobusos
-Llavores,llavontes,llavorens llavors

b) Alguna expressió col•loquial com la mar de gent
c) Barbarismes diversos:

-Plàtanu
-Metrus
-Quilòmetrus
-Delfín
-Inglès
-Aleman
-Tiu
-Vale
-Menus
-Pues
-Puestus
-Hermanu

d) Finalment ens queda la sintaxi la qual hem treballat a partir de les diferents gravacions i hem obtingut els següents resultats:

• Utilitza la forma plena dels pronoms febles: com se diu/ les basses es gelaven / te donava/ ne diuen/
• Ús excessiu dels pronoms febles, és a dir els usa quan no són necessaris.
• Alteració de l’ordre lògic de les frases: tot fèiem el mateix frare( volia dir que un mateix frare els feia totes les classes.

FRAGMENT DIVERTIT SOBRE ELS ESPORTS D'ABANS

Qui ho hauria de dir que discutir amb una persona gran fos tan esgotador , vam estar discutint sobre la petanca amb la senyora Roig durant tres minuts per arribar a la resposta que li havíem dit feia molta estona.

Espero que rigueu una bona estona =)

-Sí bueno la pregunta venia arrel a, ell és de Quart val i quan és la festa de Quart o si és la de Sarrià de Ter doncs ens anem movent com que hi ha fires i balls etc...
-Ah sí , bueno. Doncs sí molts hi anaven, sí la de Sarrià de Ter. Sí perquè , llavors mira, només us haig de dir una cosa, aquí a Santa Eugènia ara quasi és el centre de Girona.
-Sí
-Sí , però doncs abantes per venir a Santa Eugènia ja anaves amb un poble (riure ofegat sorprès) el meu pare que en pau descansi jugava a botxes i llavors ja s’hi jugava a botxes, jugava a botxes.
-Ah si? (riures)
Les bitlles?
-No , no les bitlles , no .Botxes.Botxes
-Petanca?
-No a botxes.No sabeu el que són les botxes?
-No. Botxes?
-Sí allò que posen una botxa (soroll , s’obre la porta) o una pilota petita i tiren les altres botxes.
-Aquelles pilotes d’acer?
Sí, la petanca, a veure?
-Sí han canviat el nom , sí
Sí doncs per venir de Girona on estàvem nosaltres , bueno, no hi era la plaça Catalunya, quan passava el riu per sota tot igual que ara però no hi era la Plaça Catalunya, doncs per anar a d’allà a Santa Eugènia era com si anéssim a la quinta forca.

DESCRIPCIÓ INFORMANT 1--> SRA CATALINA ROIG

I com o no hi ha u sense dos així doncs aquí teniu la descripció de l'altre informant

La senyora Catalina Roig és una senyora de noranta-dos anys. Té cinc besnéts i quatre nétes a més de la seva filla, això ens indica que és una senyora d’una certa edat.
Té els cabells blancs tallats curts, els ulls petits , marrons i ametllats, la boca petita amb força dents (aparentment) , amb orelles no massa prominents i de baixa estatura.
És una persona moderna dintre la seva edat , ja que s’ha adaptat molt bé al canvi de tendències i això es demostra amb la seva manera de vestir; no és la típica senyora gran, amb faldilles llargues i bruses clares .No. Va vestida amb una jaqueta relativament moderna, pantalons estrets i un bonic mocador lligat al coll .
En definitiva no aparenta la edat que té, ja que la il•lusió de viure la manté en vida i com va dir ella : ara que … t’has nat modernitzant en veure tot el que ha passat i és per això que la vella no vol morir mai!!
Sorprenentment no té arrugues ( per la seva edat) i també està molt bé de la vista , no porta ulleres!!

Psicològicament la Sra. Roig és una persona admirable , als seus noranta-dos anys té el cap extremadament clar, no oblida quasi cap fet ( a l’hora de fer-li l’entrevista ho recordava tot com s’hi fos ahir , molt detalladament) . És una persona servicial, sempre disposada a ajudar els altres ( amb nosaltres ho va ser i molt) a més a més té molta paciència i té ganes que algú se l’escolti.
No s’ha deixat endur per la tristor( motius no li’n falten) , ni quan el seu marit va haver d’anar al front i exiliar-se posteriorment, ni quan el van posar a la presó, etc.

Per una altra banda és molt forta i valenta ja que es va afrontar als seus records per poder-nos ajudar ( cosa que li agraïm profundament).

DESCRIPCIÓ INFORMANT 2--> SR JOAN DONAT

Espero que amb aquesta descripció us pugueu fer una petita idea de com són els nostres informants:

pla de futur--> penjar una foto de cada informant a veure si són com us els imaginàveu.!!!

El senyor Joan Donat és un home de setanta-dos anys, és divorciat i té tres fills, té néts ( no ens va dir quants però ho sabem perquè sabia molt bé com es fan les classes avui dia i que ell els ajuda, la qual cosa ens ho fa pensar).
Físicament és de mitjana estatura, poc cabell, porta ulleres i té les celles molt juntes i poblades, dents completes ( ens ho va afirmar) ,boca normal i nas prominent.
També és un home fort i sa , ja que de jove i de gran ha corregut i caminat moltes maratons i s’ha mantingut en forma.
És una persona molt viatgera arran de la seva afició a córrer. Pel que fa al seu estil personal per vestir-se , és relativament modern,portava una camisa , texans i unes esportives negres .

Psicològicament és un home amable, perquè quan vam anar a preguntar molt educadament si ens podien dedicar uns vint minuts , dos avis van agafar els seus respectius diaris i ens van donar l’esquena i en Joan va dir molt amablement que ja ho faria ell perquè el que eren els seus amics...
És una persona a qui li agrada molt l’esport , ja sigui practicat , veure’l o llegir-lo no importa la manera en què sigui.
Té un esperit aventurer i viatger ja que ha emprès molts viatges i és social perquè els ha fet amb més amics.
Al principi es va mostrar tímid,però amb el transcórrer de l’entrevista es va anar relaxant i es va deixar anar. Es podria dir que el senyor Joan es va mostrar fins i tot servicial ja que ens va proporcionar per voluntat pròpia el seu número de telèfon.
Un cop vam acabar d’entrevistar el senyor Joan en vam poder treure algunes conclusions com per exemple: fer esport és sa i ajuda a arribar a una edat avançada en bones condicions ,que París és molt bonic i que és un gran amant de la cultura francòfona. Són aspectes irrellevants però que vam considerar adequats d’esmentar.

ANÈCDOTES DE LES ENTREVISTES

ola de nou segueixo ampliant el bloc ja que aixó d'estar malalt et dona molt de temps lliure XD
ara és el torn de les anècdotes que van succeir durant les entrevistes:

1) En el cas del primer informant quan va arribar el torn de l'apartat de morfologia, voliem que ens digués els adjectius lleig i lletja però el bon home amb molta diplomàcia va respondre a la pregunta "com se'n diu d'un nen no gaire afavorit" com a llest i simpàtica pel seu femení.
2) en alguns casos la resposta que voliem era tan senzilla com dir "una mica " que abans d'obtenir la resposta dessitjada en vam obtenir de tant diverses i complicades com ara: porció, tall, meitat etc.. ( que no costa tant dir que en queda una mica home!!)
3)en el cas de la segona persona que vam entrevistar vam tenir un problema ja que l'imatge que li vam mostrar representava una gota d'aigua i no va ser fins al cap de cinc deu minuts que se'n va adonar. Primer li vam dir que era necessària per viure, seguidament que s'utilitzava per regar les plantes, que n'hi havia molta al mar ( i va respondre : " de què de barques?" i finalment li vam dir que en el súper se'n venien de moltes marques diferents i al final de tot se'n va sortir (bé!)
4)També amb la senyora Catalina va tenir lloc una altre situació còmica just abans d'acabar quan es va queixar que l'Helena Carreras ens obligava a fer uns treballs i unes preguntes molt difícils per una senyora de 93 anys i és clar com no no vam poder evitar de riure ( ho sentim helena però era inevitable =)
5)Una altre anècdota és que el dia que havíem quedat amb el senyor Joan no es va presentar a l'hora acordada i vam estar més de mitja hora esperant-lo i quan va entrar ens el vam quedar mirant i ell a nosaltres.Seguidament va entrar a la biblioteca i en va tornar a sortir i es va dirigir a nosaltres i ens va preguntar si erem els nois que el buscàvem i efectivament si que ho erem però és que no el vam reconèixer ( el que fa portar ulleres o no)

bé espero que amb aquests fets n'hi hagi prou

IMATGES DEL POWERPOINT

b aquí estic de nou publicant coses al blog per passar l'estona i ara és el torn de ensenyar-vos fragments del power que vam mostrar als nostres informants esperu que us agradi =)El power no hi és tot complet degut a que ocupa molt i només he ficat les imatges que més polèmica van portar o que van ser més divertides com en el cas de l'aigua que vam estar deu minuts perquè descobrís què era el que li estàvem ensenyant.
a i perdó pel retard és que he estat enfeinat recuperant-me xd