martes, 19 de mayo de 2009
miércoles, 8 de abril de 2009
LA PROCESSÓ DEL DIJOUS SANT DE VERGES
LA TRADICIÓ
La Processó de Verges és la representació anual d’un misteri tradicional que té les seves arrels en l’orígen mateix del teatre català, en plena època medieval. El misteri, tal i com es representa en l’actualitat, es basa en una obra en vers de Fra Antoni de Sant Jeroni (S.XVIII).
Des dels seus orígens fins a l’actualitat, la Processó ha estat l’aportació més important de Verges a la cultura catalana i una de les mostres més importants del teatre tradicional català. Per mantenir aquesta tradició, cada Dijous Sant, els habitants de Verges es converteixen en actors per un dia i escenifiquen la Processó davant dels ulls de milers de visitants que omplen la petita població per assistir al Misteri de la Passió.
LA PROCESSÓ
La Processó de Verges està estructurada en dues parts. La primera part es representa a la plaça Major, i només hi tenen accés aquelles persones que prèviament han adquirit le seves entrades, que són de seient i numerades.
En aquest espai escènic, amb el decorat natural de les muralles i les torres medievals a manera de la fortalesa Antònia de Jerusalem, és on s’escenifiquen els tres anys de vida pública de Jesús; amb especial atenció als seus darrers dies, en la seva venda, detenció i condemna. Un cop acabada la funció de la plaça els actors es dirigeixen en processó fins a la plaça de l’Església, punt de reunió i de partida de la segona part del misteri de la Processó de Verges. A partir d’aquest moment, i de manera gratuïta, l’espectador pot contemplar com els carrers de Verges es transformen en un veritable escenari teatral per on evolucionen els actors. La figuració de la Via Dolorosa que acabarà amb la pujada i crucificció al Calvari, escenificat al capdamunt del turó de la vila.
LA DANSA DE LA MORT
La Dansa de la Mort de Verges és una veritable relíquia, ja que és la única que per tradició ha sobreviscut el pas del temps i des de l’època medieval ha arribat als nostres dies de manera viva i ininterrompuda. Éls personatges són uns esquelets que, comuniquen els missatges als espectadors a través de símbols, de la mateixa manera que les múltiples danses de la mort de les quals tenim testimoni artístic i literari, i que s’escampaven arreu de l’Europa occidental segles endarrere.
El cos de la Dansa de la Mort de Verges és compost per deu personatges, distribuïts en dos grups de cinc. El primer grup executa els passos de dansa, mentre que el segon grup s’ocupa del so i l’ambientació. Els símbols que porten els dansaires són:
Uns platets amb cendra, que simbolitza la corrupció i desaparició dels cossos.
Una dalla, que recull el fruit de la vida quan aquesta ja ha arribat a la seva fi.
Un rellotge que ens recorda la imprevisió de la mort i la fugacitat de la vida.
Una bandera que explicita que la mort senyoreja damunt de la humanitat i que ningú no es pot escapar d’ella.
ELS 10 TRUCS DE LA COMPRA CONTRA LA CRISI
Molts dels trucs dels supermercats, hipermercats perquè compris són coneguts. Potser algun de la llista ja els coneixes però mai va de més repassar-los. I en aquest cas uns consells per a plantar-los cara a ells a la crisi.
Deu trucs que utilitzen perquè compris més.
1- Els carritos de la compra. Si entres per a comprar dos o tres articles l'única opció de transportar-los és la d'un carrito en comptes d'una cistella,és fàcil que en el carrito caigui una mica més del previst.
2- Els principals articles estan lluny. Se't obliga a caminar fins al fons perquè agafis allò que necessites però en el camí segurament caurà una mica més.
3- Els objectes que es compren per impulsos estan en la sortida. Prop de les caixes on hauràs de fer un poc de cua i potser no puguis resistir la temptació.
4- Les marques més cares d'un producte estan a l'altura dels ulls. Feu la prova i veureu les diferències de preus.
5- Peces íntimes com mitjons es posen al fons d'una secció de roba. Compres habituals o més habituals que unes altres es posen al fons perquè vegis la resta de roba i sigui més fàcil que compris pantalons, camises, etc.
6- Parar, parar, parar. Les grans superfícies estan dissenyades perquè hagis de parar. I quan et pares és més fàcil que fiquis una mica en el carro.
7- Els productes normals estan en el mitjà de les illetes dels stands. I els no necessaris i cars al principi i final de les mateixes. D'aquesta manera has de passar dues vegades per davant d'ells, per a anar i tornar.
8- Els preus no són rodons per a semblar menys i al seu torn dificultar les comparacions. Un exemple seria: 1kg a 6 i dos quilos a 11 per 1kg a 5.99 i 2 quilos a 10.89. 10 és la meitat de 5 però eren 11? Uf, quin lio.
9- Productes en cubiletes o desordenats en compartiments per a semblar més barats. S'agafa l'estètica de llocs de gangas i productes barats per a carregar aquests productes amb preus més cars del que tindrien en aquests llocs de gangas.
10- Zones amb diferent decoració o amb productes amb espai per a donar imatge de prestigi al prodcute. Un producte en una prestatgeria de fusta fosca amb una il·luminació tènue però directa és benvolgut com més valuós i desitjable. En aquest cas compres i pagues la imatge, no el producte.
Però no us hu parat mai a pensar com frenar aquestes tàctiques, bé doncs aquí uns trucs:
1- No utilitzis carritos de la compra si no són necessaris. Si vas a comprar poca cosa intenta evitar-los com la pesta.
2- Feu una llista de compres i no et surtis d'ella. Amb això evitaràs la compra del que no necessites.
3- Mira només la grandària i el preu. Compara qui té la millor ràtio quantitat preu i compra aquest.
4- Comença pel fons i ves fins al principi. Fer-lo en la forma habitual suposa avançar més a poc a poc i la possibilitat de majors compres.
5- Comença a mirar els prestatges per la part de baix. És on normalment està el millor preu.
6- No et paris!!. Jajaja, intenta anar directament als llocs on estan els productes de la teva llista. Si veus una mica que t'interessa durant el trajecte intenta meditar la compra per a evitar la compra compulsiva.
7- Segueix el camí recte. Evita anar dues vegades a una mateixa zona ja que és més fàcil caure en un producte que has vist dues vegades mentre passaves.
8- Duu una calculadora. La del mòbil per exemple. Utilitza-la per a calcular com és la millor relació de preu entre ofertes, quantitats, etc.
9- No compris coses que creus que són una ganga. Tret que estiguis segur moltes coses que semblen gangas no ho són.
10- Repassa tot el comprat abans de sortir de caixa. Si hi ha coses innecessàries, cares, etc. No et tallis i deixa-l'hi a la caixera abans que t'ho cobri. Ja sé, ja sé. Molts passos a tenir en compte per una hipotètica relaxada tarda d'oci de dissabte, però això és com conduir al principi que et fas un lio amb els passos, fins i tot , amb el temps arribaràs a interioritzar els moviments i a inconscientment saltar-te tots els paranys del lloc.
Encara que ja posats perquè no plantejar-se el deixar de comprar en els hipers i passejar-se més per les botigues del barri .Si és que queda alguna per on vius clar.
Bé, amb aquests consells podreu plantar cara a la crisi i deixar-vos de preocupar-vos , que la vida són dos dies i hem de viure-la i no sofrir-la.
sábado, 14 de marzo de 2009
LA GIRONA D'ABANS --> HA CANVIAT GAIRE ???
Aquí tenim una descripció de Girona made in avis xd
Us la penjo perquè jutgeu si ha canviat gaire Girona o els avis són uns exagerats
què creieu ??
Girona, als primers anys era una ciutat trista, trista perquè estava corrompuda per l’enveja i gelosia de la gent .
La ciutat ha fet un canvi radical des dels anys vint fins ara: fins al pont de la Font del Rei tot allò eren camps que era la part esquerra del riu , els ponts servien d’accés del camp a la ciutat i viceversa, en general tot era molt provincial i rural, ja que tot el que hi havia eren camps de cereals i algun ramat de xais o ovelles passejant tranquil•lament pels camps. La zona habitada de la ciutat, era la part nord de l’Onyar,on ara hi ha les cases de colors a sobre el riu, amb aquests colors grocs, vermells ,alguna de blava,doncs abans de les construccions dels pantans , a la que plovia una miqueta ( perquè abans plovia i nevava molt més que ara) s’inundava ,perquè el Ter “embossava” la sortida d’aigua de l’Onyar i això feia que el riu pugés de nivell i es desbordés i per tant inundés la ciutat i l’aigua arribava fins les voltes de les rambles.
La zona nord de la ciutat era tal i com la coneixem ara amb les cases de pedra i de colors i les cases fredes del barri vell , amb l’única excepció de la plaça Catalunya , que no hi era i del quarter republicà del carrer del Carme.
En resum , Girona s’estenia des de la Plaça Constitució fins a Santa Eugènia i tot el carrer del Carme delimitava el pas entre la ciutat i el camp.
Antigament ( fa uns setanta-vuitanta anys) cada barri tenia una Festa Major, que s’adornava amb canyes verdes en honor a una promesa feta en el passat . A diferència d´ara la gent no podia anar a les festes majors d´altres pobles com Sarrià o Casà, fins i tot Santa Eugènia, que ara està dins el nucli urbà de Girona, semblava que fos un altre poble , ja que al no haver-hi cases i que tot eren camps produïen aquest efecte d’aïllament. La gent havia de contentar-se amb el que tenien a Girona ja que el transport era limitat i només a l´abast d´uns pocs.
Als carrers no hi havien passos de zebra, ja que no eren necessaris perquè només passava algun auto o bicicleta de tant en tant i la majoria de gent anava a peu o amb carro ja que Girona estava relativament deserta.
Als pròpiament dits anys vint, , només hi havia una fàbrica ,la Gròber,i les alternatives per treballar en el cas d’una dona era o treballar a la fàbrica o anar a servir.
Més tard cap als anys trenta-cinc /quaranta van aparèixer més fàbriques , en part perquè va començar a venir el turisme i van aportar noves idees que posteriorment es van aplicar en el camp de la indústria; van sorgir els Químics, ja hi havia la Grover, hi havia el taller de cotxes de Can Sarassa i com no, hi havia la RENFE , que probablement era la que generava més llocs de treball. Amb el canvi tothom t’oferia feina ,ja que teòricament era una aportació beneficiosa pel negoci , per tant més diners.
A la plaça Sant Agustí hi havia el que seria ara l’estació d’autobusos, que solien portar la gent a la platja com també ho feien els trenets , com ara el que et portava a Sant Feliu i era així com la gent de ciutat anava a la platja, en una época en que no hi havia molts cotxes.
Girona també era un lloc de festa , els carrers s’omplien de gent que feien sardanes i més tard van venir els castellers , també es ballava molt, però certes tradicions han anat desapareixent gradualment fins al punt que quasi ningú les practica, com ara la missa del Gall ,les cremes de Sant Josep, s’han modificat les processons etc.
En l’àmbit de la construcció va ser cap els anys trenta quan es va construir el camp de futbol del Girona.
En resum , a Girona li han canviat molts cops la cara ,s’ha construït , derruït i moltes altres coses però encara perdura l’esperit que tenia abans.
espero que jutgeu per vosaltres mateixos =)
personalment crec que tenen part de raó però que també exageren un pèl !!
Us la penjo perquè jutgeu si ha canviat gaire Girona o els avis són uns exagerats
què creieu ??
Girona, als primers anys era una ciutat trista, trista perquè estava corrompuda per l’enveja i gelosia de la gent .
La ciutat ha fet un canvi radical des dels anys vint fins ara: fins al pont de la Font del Rei tot allò eren camps que era la part esquerra del riu , els ponts servien d’accés del camp a la ciutat i viceversa, en general tot era molt provincial i rural, ja que tot el que hi havia eren camps de cereals i algun ramat de xais o ovelles passejant tranquil•lament pels camps. La zona habitada de la ciutat, era la part nord de l’Onyar,on ara hi ha les cases de colors a sobre el riu, amb aquests colors grocs, vermells ,alguna de blava,doncs abans de les construccions dels pantans , a la que plovia una miqueta ( perquè abans plovia i nevava molt més que ara) s’inundava ,perquè el Ter “embossava” la sortida d’aigua de l’Onyar i això feia que el riu pugés de nivell i es desbordés i per tant inundés la ciutat i l’aigua arribava fins les voltes de les rambles.
La zona nord de la ciutat era tal i com la coneixem ara amb les cases de pedra i de colors i les cases fredes del barri vell , amb l’única excepció de la plaça Catalunya , que no hi era i del quarter republicà del carrer del Carme.
En resum , Girona s’estenia des de la Plaça Constitució fins a Santa Eugènia i tot el carrer del Carme delimitava el pas entre la ciutat i el camp.
Antigament ( fa uns setanta-vuitanta anys) cada barri tenia una Festa Major, que s’adornava amb canyes verdes en honor a una promesa feta en el passat . A diferència d´ara la gent no podia anar a les festes majors d´altres pobles com Sarrià o Casà, fins i tot Santa Eugènia, que ara està dins el nucli urbà de Girona, semblava que fos un altre poble , ja que al no haver-hi cases i que tot eren camps produïen aquest efecte d’aïllament. La gent havia de contentar-se amb el que tenien a Girona ja que el transport era limitat i només a l´abast d´uns pocs.
Als carrers no hi havien passos de zebra, ja que no eren necessaris perquè només passava algun auto o bicicleta de tant en tant i la majoria de gent anava a peu o amb carro ja que Girona estava relativament deserta.
Als pròpiament dits anys vint, , només hi havia una fàbrica ,la Gròber,i les alternatives per treballar en el cas d’una dona era o treballar a la fàbrica o anar a servir.
Més tard cap als anys trenta-cinc /quaranta van aparèixer més fàbriques , en part perquè va començar a venir el turisme i van aportar noves idees que posteriorment es van aplicar en el camp de la indústria; van sorgir els Químics, ja hi havia la Grover, hi havia el taller de cotxes de Can Sarassa i com no, hi havia la RENFE , que probablement era la que generava més llocs de treball. Amb el canvi tothom t’oferia feina ,ja que teòricament era una aportació beneficiosa pel negoci , per tant més diners.
A la plaça Sant Agustí hi havia el que seria ara l’estació d’autobusos, que solien portar la gent a la platja com també ho feien els trenets , com ara el que et portava a Sant Feliu i era així com la gent de ciutat anava a la platja, en una época en que no hi havia molts cotxes.
Girona també era un lloc de festa , els carrers s’omplien de gent que feien sardanes i més tard van venir els castellers , també es ballava molt, però certes tradicions han anat desapareixent gradualment fins al punt que quasi ningú les practica, com ara la missa del Gall ,les cremes de Sant Josep, s’han modificat les processons etc.
En l’àmbit de la construcció va ser cap els anys trenta quan es va construir el camp de futbol del Girona.
En resum , a Girona li han canviat molts cops la cara ,s’ha construït , derruït i moltes altres coses però encara perdura l’esperit que tenia abans.
espero que jutgeu per vosaltres mateixos =)
personalment crec que tenen part de raó però que també exageren un pèl !!
CONCLUSIONS GENERALS SOBRE LA SRA ROIG
I bé per acabar les conclusions sobre la sra Roig.
cal dir que són molt semblants degut que vam buscar els mateixos trets en les dues persones .
Pel que fa a l’apartat de fonètica podem extreure diverses conclusions:
En la conversa lliure hem apreciat les següents característiques:
• En el pretèrit perfet del mode indicatiu el•lideix el monema [ha] .Un exemple seria / es via de fer judici/.
• A l’adverbi de negació hi afegeix una [a] al final com ara /poca n’havíem de menester/
• Utilitza l’adverbi de negació poc en algunes frases com:/ poc que ens movíem aquí Girona/
• Els noms propis que contenen diftong només pronuncia una de les dos lletres com per exemple: / Santa Ugénia/
• En alguns casos canvia la [r] intervocàlica per una [n] com seria el cas de /festes majons/
• Canvia els sons d’algunes paraules: potser poder
• En algunes paraules agudes hi afegeix una [s] al final especialment quan diu /això/allò/ així/ que ho pronuncia /aixòs/allòs /aixís
• Utilitza la negació per pas o la doble negació / no ha vingut pas/
En canvi a la gravació de les paraules llegides vam apreciar que:
• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/
• Quan hi ha el dígraf [tx ] no el pronuncia [x] sinó que el remarca com ara /dutxa/
• Utilitza diferents barbarismes com ara /géneru / delfín
• En alguns casos només pronuncia una de les dos lletres que formen un diftong com ara /kuranta/xixanta/
• En alguns casos canvia la [c] intervocàlica per una [f] com ara /professó/
• Davant d’algunes paraules hi afegeix el prefix [es] com per exemple /tovalles/estisores/ escarxofa
• A vegades a final de mot que acaba en vocal i afegeix una [t] o [d] /mapet/
Referent a la morfologia hem pogut apreciar una sèrie de coses:
• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/gaires/.
• Transgredeix alguns verbs a l’hora de conjugar-los com ara / ha sigut/o mantinguent
• Utilitza una forma arcaica d’alguns possessius com ara /nostru/naltros/
• Fa un mal ús del pronom lo
Després d’haver escoltat les converses hem pogut notar certes variants lingüístiques en el lèxic.
a) Expressions peculiars que no solem fer servir usualment ( almenys no nosaltres).
-Esperit de vi alcohol
-Llavores,llavontes,llavorens llavors
-Abantes, bantes abans
-Botxesbitlles
-Emperòperò
-Gèneru stock
-Betes mena de cinta
b) Alguna expressió col•loquial com la quinta forca
c) Barbarismes diversos:
-Pinguinu
-Delfín
-Lejía
-Aguacate
-Plàtanu
-Almejes
-Antes
-Turnus
-Inglès
-Gèneru
d) Finalment ens queda la sintaxi la qual hem treballat a partir de les diferents gravacions i hem obtingut els següents resultats:
• Utilitza la forma plena dels pronoms febles: com se diu/ tot se va perdent
• Ús excessiu dels pronoms febles, és a dir els usa quan no són necessaris./ho va saber-ho/
• Alteració de l’ordre lògic de les frases:cada diumenge a missa tampoc hi nàvem.
• Paraules antigues o desfasades com ara auto o ruc
cal dir que són molt semblants degut que vam buscar els mateixos trets en les dues persones .
Pel que fa a l’apartat de fonètica podem extreure diverses conclusions:
En la conversa lliure hem apreciat les següents característiques:
• En el pretèrit perfet del mode indicatiu el•lideix el monema [ha] .Un exemple seria / es via de fer judici/.
• A l’adverbi de negació hi afegeix una [a] al final com ara /poca n’havíem de menester/
• Utilitza l’adverbi de negació poc en algunes frases com:/ poc que ens movíem aquí Girona/
• Els noms propis que contenen diftong només pronuncia una de les dos lletres com per exemple: / Santa Ugénia/
• En alguns casos canvia la [r] intervocàlica per una [n] com seria el cas de /festes majons/
• Canvia els sons d’algunes paraules: potser poder
• En algunes paraules agudes hi afegeix una [s] al final especialment quan diu /això/allò/ així/ que ho pronuncia /aixòs/allòs /aixís
• Utilitza la negació per pas o la doble negació / no ha vingut pas/
En canvi a la gravació de les paraules llegides vam apreciar que:
• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/
• Quan hi ha el dígraf [tx ] no el pronuncia [x] sinó que el remarca com ara /dutxa/
• Utilitza diferents barbarismes com ara /géneru / delfín
• En alguns casos només pronuncia una de les dos lletres que formen un diftong com ara /kuranta/xixanta/
• En alguns casos canvia la [c] intervocàlica per una [f] com ara /professó/
• Davant d’algunes paraules hi afegeix el prefix [es] com per exemple /tovalles/estisores/ escarxofa
• A vegades a final de mot que acaba en vocal i afegeix una [t] o [d] /mapet/
Referent a la morfologia hem pogut apreciar una sèrie de coses:
• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/gaires/.
• Transgredeix alguns verbs a l’hora de conjugar-los com ara / ha sigut/o mantinguent
• Utilitza una forma arcaica d’alguns possessius com ara /nostru/naltros/
• Fa un mal ús del pronom lo
Després d’haver escoltat les converses hem pogut notar certes variants lingüístiques en el lèxic.
a) Expressions peculiars que no solem fer servir usualment ( almenys no nosaltres).
-Esperit de vi alcohol
-Llavores,llavontes,llavorens llavors
-Abantes, bantes abans
-Botxesbitlles
-Emperòperò
-Gèneru stock
-Betes mena de cinta
b) Alguna expressió col•loquial com la quinta forca
c) Barbarismes diversos:
-Pinguinu
-Delfín
-Lejía
-Aguacate
-Plàtanu
-Almejes
-Antes
-Turnus
-Inglès
-Gèneru
d) Finalment ens queda la sintaxi la qual hem treballat a partir de les diferents gravacions i hem obtingut els següents resultats:
• Utilitza la forma plena dels pronoms febles: com se diu/ tot se va perdent
• Ús excessiu dels pronoms febles, és a dir els usa quan no són necessaris./ho va saber-ho/
• Alteració de l’ordre lògic de les frases:cada diumenge a missa tampoc hi nàvem.
• Paraules antigues o desfasades com ara auto o ruc
CONCLUSIONS GENERALS SOBRE EL SR.DONAT
Bé aixó serà l'últim que publicaré per avui . Aquesta part mostra totes les característiques a nivell general que vam poder extreure del senyor Joan després d'haver realitzat les dues entrevistes .
Les conclusions estan dividides segons el que buscàvem i són les següents:
Pel que fa a l’apartat de fonètica podem extreure diverses conclusions:
En la conversa lliure hem apreciat les següents característiques:
• En algunes paraules agudes hi afegeix una [s] al final especialment quan diu /això/allò/ així/ que ho pronuncia /aixòs/allòs /aixís
• En el pretèrit perfet del mode indicatiu el•lideix el monema [ha] .Un exemple seria /hi via/.
• En alguns possessius el•lideix la última lletra com per exemple /la meu mare
• Pronuncia alguns mots típics de la zona del Gironès com ara /brunyols/
En l’estudi de les paraules llegides del PowerPoint hem apreciat les següents característiques:
• Davant d’algunes paraules hi afegeix el prefix [es] com per exemple /estovalles/estisores/ escarxofa/
• Quan hi ha el dígraf [t ] pronuncia [x] com ara /duxa/
• Utilitza diferents barbarismes com ara /plàtanu / delfín
• En alguns casos només pronuncia una de les dos lletres que formen un diftong com ara /kuranta/xixanta/
• En alguns casos canvia la [c] intervocàlica per una [f] com ara /professó/
• Moltes de les [s] les pronuncia [z] però creiem que es deu a un excès d’autocorrecció a l’hora de llegir.
En la secció de morfologia hem destacat els següents punts:
• Afegeix una preposició a un nom per formar-ne un de nou com per exemple /dematí/.
• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/gaires/.
• Alguns verbs que normalment la gent transgredeix a l’hora de conjugar-los el Sr Joan ho fa perfectament sense realitzar cap error com per exemple de bullir bull o de cabre cabut. No gens menys en altres casos si que transgredeix la norma quan diu sigut.
• Utilitza una forma arcaica d’alguns possessius com ara /nostru/
• Fa un mal ús del pronom lo, tot i que en les preguntes només l’empra un cop , en la conversa oral hi té una gran presència.
Després d’haver escoltat les converses hem pogut notar certes peculiaritats lingüístiques en el lèxic.
a) Expressions peculiars que no solem fer servir usualment ( almenys no nosaltres).
-Esperit de vi alcohol
-Carrota pastanaga
-Abantes, bantes abans
-Autos de línia autobusos
-Llavores,llavontes,llavorens llavors
b) Alguna expressió col•loquial com la mar de gent
c) Barbarismes diversos:
-Plàtanu
-Metrus
-Quilòmetrus
-Delfín
-Inglès
-Aleman
-Tiu
-Vale
-Menus
-Pues
-Puestus
-Hermanu
d) Finalment ens queda la sintaxi la qual hem treballat a partir de les diferents gravacions i hem obtingut els següents resultats:
• Utilitza la forma plena dels pronoms febles: com se diu/ les basses es gelaven / te donava/ ne diuen/
• Ús excessiu dels pronoms febles, és a dir els usa quan no són necessaris.
• Alteració de l’ordre lògic de les frases: tot fèiem el mateix frare( volia dir que un mateix frare els feia totes les classes.
Les conclusions estan dividides segons el que buscàvem i són les següents:
Pel que fa a l’apartat de fonètica podem extreure diverses conclusions:
En la conversa lliure hem apreciat les següents característiques:
• En algunes paraules agudes hi afegeix una [s] al final especialment quan diu /això/allò/ així/ que ho pronuncia /aixòs/allòs /aixís
• En el pretèrit perfet del mode indicatiu el•lideix el monema [ha] .Un exemple seria /hi via/.
• En alguns possessius el•lideix la última lletra com per exemple /la meu mare
• Pronuncia alguns mots típics de la zona del Gironès com ara /brunyols/
En l’estudi de les paraules llegides del PowerPoint hem apreciat les següents característiques:
• Davant d’algunes paraules hi afegeix el prefix [es] com per exemple /estovalles/estisores/ escarxofa/
• Quan hi ha el dígraf [t ] pronuncia [x] com ara /duxa/
• Utilitza diferents barbarismes com ara /plàtanu / delfín
• En alguns casos només pronuncia una de les dos lletres que formen un diftong com ara /kuranta/xixanta/
• En alguns casos canvia la [c] intervocàlica per una [f] com ara /professó/
• Moltes de les [s] les pronuncia [z] però creiem que es deu a un excès d’autocorrecció a l’hora de llegir.
En la secció de morfologia hem destacat els següents punts:
• Afegeix una preposició a un nom per formar-ne un de nou com per exemple /dematí/.
• Els adverbis de quantitat invariables els pluralitza mitjançant [s] o [es] com ara /masses /prous/gaires/.
• Alguns verbs que normalment la gent transgredeix a l’hora de conjugar-los el Sr Joan ho fa perfectament sense realitzar cap error com per exemple de bullir bull o de cabre cabut. No gens menys en altres casos si que transgredeix la norma quan diu sigut.
• Utilitza una forma arcaica d’alguns possessius com ara /nostru/
• Fa un mal ús del pronom lo, tot i que en les preguntes només l’empra un cop , en la conversa oral hi té una gran presència.
Després d’haver escoltat les converses hem pogut notar certes peculiaritats lingüístiques en el lèxic.
a) Expressions peculiars que no solem fer servir usualment ( almenys no nosaltres).
-Esperit de vi alcohol
-Carrota pastanaga
-Abantes, bantes abans
-Autos de línia autobusos
-Llavores,llavontes,llavorens llavors
b) Alguna expressió col•loquial com la mar de gent
c) Barbarismes diversos:
-Plàtanu
-Metrus
-Quilòmetrus
-Delfín
-Inglès
-Aleman
-Tiu
-Vale
-Menus
-Pues
-Puestus
-Hermanu
d) Finalment ens queda la sintaxi la qual hem treballat a partir de les diferents gravacions i hem obtingut els següents resultats:
• Utilitza la forma plena dels pronoms febles: com se diu/ les basses es gelaven / te donava/ ne diuen/
• Ús excessiu dels pronoms febles, és a dir els usa quan no són necessaris.
• Alteració de l’ordre lògic de les frases: tot fèiem el mateix frare( volia dir que un mateix frare els feia totes les classes.
FRAGMENT DIVERTIT SOBRE ELS ESPORTS D'ABANS
Qui ho hauria de dir que discutir amb una persona gran fos tan esgotador , vam estar discutint sobre la petanca amb la senyora Roig durant tres minuts per arribar a la resposta que li havíem dit feia molta estona.
Espero que rigueu una bona estona =)
-Sí bueno la pregunta venia arrel a, ell és de Quart val i quan és la festa de Quart o si és la de Sarrià de Ter doncs ens anem movent com que hi ha fires i balls etc...
-Ah sí , bueno. Doncs sí molts hi anaven, sí la de Sarrià de Ter. Sí perquè , llavors mira, només us haig de dir una cosa, aquí a Santa Eugènia ara quasi és el centre de Girona.
-Sí
-Sí , però doncs abantes per venir a Santa Eugènia ja anaves amb un poble (riure ofegat sorprès) el meu pare que en pau descansi jugava a botxes i llavors ja s’hi jugava a botxes, jugava a botxes.
-Ah si? (riures)
Les bitlles?
-No , no les bitlles , no .Botxes.Botxes
-Petanca?
-No a botxes.No sabeu el que són les botxes?
-No. Botxes?
-Sí allò que posen una botxa (soroll , s’obre la porta) o una pilota petita i tiren les altres botxes.
-Aquelles pilotes d’acer?
Sí, la petanca, a veure?
-Sí han canviat el nom , sí
Sí doncs per venir de Girona on estàvem nosaltres , bueno, no hi era la plaça Catalunya, quan passava el riu per sota tot igual que ara però no hi era la Plaça Catalunya, doncs per anar a d’allà a Santa Eugènia era com si anéssim a la quinta forca.
Espero que rigueu una bona estona =)
-Sí bueno la pregunta venia arrel a, ell és de Quart val i quan és la festa de Quart o si és la de Sarrià de Ter doncs ens anem movent com que hi ha fires i balls etc...
-Ah sí , bueno. Doncs sí molts hi anaven, sí la de Sarrià de Ter. Sí perquè , llavors mira, només us haig de dir una cosa, aquí a Santa Eugènia ara quasi és el centre de Girona.
-Sí
-Sí , però doncs abantes per venir a Santa Eugènia ja anaves amb un poble (riure ofegat sorprès) el meu pare que en pau descansi jugava a botxes i llavors ja s’hi jugava a botxes, jugava a botxes.
-Ah si? (riures)
Les bitlles?
-No , no les bitlles , no .Botxes.Botxes
-Petanca?
-No a botxes.No sabeu el que són les botxes?
-No. Botxes?
-Sí allò que posen una botxa (soroll , s’obre la porta) o una pilota petita i tiren les altres botxes.
-Aquelles pilotes d’acer?
Sí, la petanca, a veure?
-Sí han canviat el nom , sí
Sí doncs per venir de Girona on estàvem nosaltres , bueno, no hi era la plaça Catalunya, quan passava el riu per sota tot igual que ara però no hi era la Plaça Catalunya, doncs per anar a d’allà a Santa Eugènia era com si anéssim a la quinta forca.
DESCRIPCIÓ INFORMANT 1--> SRA CATALINA ROIG
I com o no hi ha u sense dos així doncs aquí teniu la descripció de l'altre informant
La senyora Catalina Roig és una senyora de noranta-dos anys. Té cinc besnéts i quatre nétes a més de la seva filla, això ens indica que és una senyora d’una certa edat.
Té els cabells blancs tallats curts, els ulls petits , marrons i ametllats, la boca petita amb força dents (aparentment) , amb orelles no massa prominents i de baixa estatura.
És una persona moderna dintre la seva edat , ja que s’ha adaptat molt bé al canvi de tendències i això es demostra amb la seva manera de vestir; no és la típica senyora gran, amb faldilles llargues i bruses clares .No. Va vestida amb una jaqueta relativament moderna, pantalons estrets i un bonic mocador lligat al coll .
En definitiva no aparenta la edat que té, ja que la il•lusió de viure la manté en vida i com va dir ella : ara que … t’has nat modernitzant en veure tot el que ha passat i és per això que la vella no vol morir mai!!
Sorprenentment no té arrugues ( per la seva edat) i també està molt bé de la vista , no porta ulleres!!
Psicològicament la Sra. Roig és una persona admirable , als seus noranta-dos anys té el cap extremadament clar, no oblida quasi cap fet ( a l’hora de fer-li l’entrevista ho recordava tot com s’hi fos ahir , molt detalladament) . És una persona servicial, sempre disposada a ajudar els altres ( amb nosaltres ho va ser i molt) a més a més té molta paciència i té ganes que algú se l’escolti.
No s’ha deixat endur per la tristor( motius no li’n falten) , ni quan el seu marit va haver d’anar al front i exiliar-se posteriorment, ni quan el van posar a la presó, etc.
Per una altra banda és molt forta i valenta ja que es va afrontar als seus records per poder-nos ajudar ( cosa que li agraïm profundament).
La senyora Catalina Roig és una senyora de noranta-dos anys. Té cinc besnéts i quatre nétes a més de la seva filla, això ens indica que és una senyora d’una certa edat.
Té els cabells blancs tallats curts, els ulls petits , marrons i ametllats, la boca petita amb força dents (aparentment) , amb orelles no massa prominents i de baixa estatura.
És una persona moderna dintre la seva edat , ja que s’ha adaptat molt bé al canvi de tendències i això es demostra amb la seva manera de vestir; no és la típica senyora gran, amb faldilles llargues i bruses clares .No. Va vestida amb una jaqueta relativament moderna, pantalons estrets i un bonic mocador lligat al coll .
En definitiva no aparenta la edat que té, ja que la il•lusió de viure la manté en vida i com va dir ella : ara que … t’has nat modernitzant en veure tot el que ha passat i és per això que la vella no vol morir mai!!
Sorprenentment no té arrugues ( per la seva edat) i també està molt bé de la vista , no porta ulleres!!
Psicològicament la Sra. Roig és una persona admirable , als seus noranta-dos anys té el cap extremadament clar, no oblida quasi cap fet ( a l’hora de fer-li l’entrevista ho recordava tot com s’hi fos ahir , molt detalladament) . És una persona servicial, sempre disposada a ajudar els altres ( amb nosaltres ho va ser i molt) a més a més té molta paciència i té ganes que algú se l’escolti.
No s’ha deixat endur per la tristor( motius no li’n falten) , ni quan el seu marit va haver d’anar al front i exiliar-se posteriorment, ni quan el van posar a la presó, etc.
Per una altra banda és molt forta i valenta ja que es va afrontar als seus records per poder-nos ajudar ( cosa que li agraïm profundament).
DESCRIPCIÓ INFORMANT 2--> SR JOAN DONAT
Espero que amb aquesta descripció us pugueu fer una petita idea de com són els nostres informants:
pla de futur--> penjar una foto de cada informant a veure si són com us els imaginàveu.!!!
El senyor Joan Donat és un home de setanta-dos anys, és divorciat i té tres fills, té néts ( no ens va dir quants però ho sabem perquè sabia molt bé com es fan les classes avui dia i que ell els ajuda, la qual cosa ens ho fa pensar).
Físicament és de mitjana estatura, poc cabell, porta ulleres i té les celles molt juntes i poblades, dents completes ( ens ho va afirmar) ,boca normal i nas prominent.
També és un home fort i sa , ja que de jove i de gran ha corregut i caminat moltes maratons i s’ha mantingut en forma.
És una persona molt viatgera arran de la seva afició a córrer. Pel que fa al seu estil personal per vestir-se , és relativament modern,portava una camisa , texans i unes esportives negres .
Psicològicament és un home amable, perquè quan vam anar a preguntar molt educadament si ens podien dedicar uns vint minuts , dos avis van agafar els seus respectius diaris i ens van donar l’esquena i en Joan va dir molt amablement que ja ho faria ell perquè el que eren els seus amics...
És una persona a qui li agrada molt l’esport , ja sigui practicat , veure’l o llegir-lo no importa la manera en què sigui.
Té un esperit aventurer i viatger ja que ha emprès molts viatges i és social perquè els ha fet amb més amics.
Al principi es va mostrar tímid,però amb el transcórrer de l’entrevista es va anar relaxant i es va deixar anar. Es podria dir que el senyor Joan es va mostrar fins i tot servicial ja que ens va proporcionar per voluntat pròpia el seu número de telèfon.
Un cop vam acabar d’entrevistar el senyor Joan en vam poder treure algunes conclusions com per exemple: fer esport és sa i ajuda a arribar a una edat avançada en bones condicions ,que París és molt bonic i que és un gran amant de la cultura francòfona. Són aspectes irrellevants però que vam considerar adequats d’esmentar.
pla de futur--> penjar una foto de cada informant a veure si són com us els imaginàveu.!!!
El senyor Joan Donat és un home de setanta-dos anys, és divorciat i té tres fills, té néts ( no ens va dir quants però ho sabem perquè sabia molt bé com es fan les classes avui dia i que ell els ajuda, la qual cosa ens ho fa pensar).
Físicament és de mitjana estatura, poc cabell, porta ulleres i té les celles molt juntes i poblades, dents completes ( ens ho va afirmar) ,boca normal i nas prominent.
També és un home fort i sa , ja que de jove i de gran ha corregut i caminat moltes maratons i s’ha mantingut en forma.
És una persona molt viatgera arran de la seva afició a córrer. Pel que fa al seu estil personal per vestir-se , és relativament modern,portava una camisa , texans i unes esportives negres .
Psicològicament és un home amable, perquè quan vam anar a preguntar molt educadament si ens podien dedicar uns vint minuts , dos avis van agafar els seus respectius diaris i ens van donar l’esquena i en Joan va dir molt amablement que ja ho faria ell perquè el que eren els seus amics...
És una persona a qui li agrada molt l’esport , ja sigui practicat , veure’l o llegir-lo no importa la manera en què sigui.
Té un esperit aventurer i viatger ja que ha emprès molts viatges i és social perquè els ha fet amb més amics.
Al principi es va mostrar tímid,però amb el transcórrer de l’entrevista es va anar relaxant i es va deixar anar. Es podria dir que el senyor Joan es va mostrar fins i tot servicial ja que ens va proporcionar per voluntat pròpia el seu número de telèfon.
Un cop vam acabar d’entrevistar el senyor Joan en vam poder treure algunes conclusions com per exemple: fer esport és sa i ajuda a arribar a una edat avançada en bones condicions ,que París és molt bonic i que és un gran amant de la cultura francòfona. Són aspectes irrellevants però que vam considerar adequats d’esmentar.
ANÈCDOTES DE LES ENTREVISTES
ola de nou segueixo ampliant el bloc ja que aixó d'estar malalt et dona molt de temps lliure XD
ara és el torn de les anècdotes que van succeir durant les entrevistes:
1) En el cas del primer informant quan va arribar el torn de l'apartat de morfologia, voliem que ens digués els adjectius lleig i lletja però el bon home amb molta diplomàcia va respondre a la pregunta "com se'n diu d'un nen no gaire afavorit" com a llest i simpàtica pel seu femení.
2) en alguns casos la resposta que voliem era tan senzilla com dir "una mica " que abans d'obtenir la resposta dessitjada en vam obtenir de tant diverses i complicades com ara: porció, tall, meitat etc.. ( que no costa tant dir que en queda una mica home!!)
3)en el cas de la segona persona que vam entrevistar vam tenir un problema ja que l'imatge que li vam mostrar representava una gota d'aigua i no va ser fins al cap de cinc deu minuts que se'n va adonar. Primer li vam dir que era necessària per viure, seguidament que s'utilitzava per regar les plantes, que n'hi havia molta al mar ( i va respondre : " de què de barques?" i finalment li vam dir que en el súper se'n venien de moltes marques diferents i al final de tot se'n va sortir (bé!)
4)També amb la senyora Catalina va tenir lloc una altre situació còmica just abans d'acabar quan es va queixar que l'Helena Carreras ens obligava a fer uns treballs i unes preguntes molt difícils per una senyora de 93 anys i és clar com no no vam poder evitar de riure ( ho sentim helena però era inevitable =)
5)Una altre anècdota és que el dia que havíem quedat amb el senyor Joan no es va presentar a l'hora acordada i vam estar més de mitja hora esperant-lo i quan va entrar ens el vam quedar mirant i ell a nosaltres.Seguidament va entrar a la biblioteca i en va tornar a sortir i es va dirigir a nosaltres i ens va preguntar si erem els nois que el buscàvem i efectivament si que ho erem però és que no el vam reconèixer ( el que fa portar ulleres o no)
bé espero que amb aquests fets n'hi hagi prou
ara és el torn de les anècdotes que van succeir durant les entrevistes:
1) En el cas del primer informant quan va arribar el torn de l'apartat de morfologia, voliem que ens digués els adjectius lleig i lletja però el bon home amb molta diplomàcia va respondre a la pregunta "com se'n diu d'un nen no gaire afavorit" com a llest i simpàtica pel seu femení.
2) en alguns casos la resposta que voliem era tan senzilla com dir "una mica " que abans d'obtenir la resposta dessitjada en vam obtenir de tant diverses i complicades com ara: porció, tall, meitat etc.. ( que no costa tant dir que en queda una mica home!!)
3)en el cas de la segona persona que vam entrevistar vam tenir un problema ja que l'imatge que li vam mostrar representava una gota d'aigua i no va ser fins al cap de cinc deu minuts que se'n va adonar. Primer li vam dir que era necessària per viure, seguidament que s'utilitzava per regar les plantes, que n'hi havia molta al mar ( i va respondre : " de què de barques?" i finalment li vam dir que en el súper se'n venien de moltes marques diferents i al final de tot se'n va sortir (bé!)
4)També amb la senyora Catalina va tenir lloc una altre situació còmica just abans d'acabar quan es va queixar que l'Helena Carreras ens obligava a fer uns treballs i unes preguntes molt difícils per una senyora de 93 anys i és clar com no no vam poder evitar de riure ( ho sentim helena però era inevitable =)
5)Una altre anècdota és que el dia que havíem quedat amb el senyor Joan no es va presentar a l'hora acordada i vam estar més de mitja hora esperant-lo i quan va entrar ens el vam quedar mirant i ell a nosaltres.Seguidament va entrar a la biblioteca i en va tornar a sortir i es va dirigir a nosaltres i ens va preguntar si erem els nois que el buscàvem i efectivament si que ho erem però és que no el vam reconèixer ( el que fa portar ulleres o no)
bé espero que amb aquests fets n'hi hagi prou
IMATGES DEL POWERPOINT
b aquí estic de nou publicant coses al blog per passar l'estona i ara és el torn de ensenyar-vos fragments del power que vam mostrar als nostres informants esperu que us agradi =)El power no hi és tot complet degut a que ocupa molt i només he ficat les imatges que més polèmica van portar o que van ser més divertides com en el cas de l'aigua que vam estar deu minuts perquè descobrís què era el que li estàvem ensenyant.
a i perdó pel retard és que he estat enfeinat recuperant-me xd
domingo, 15 de febrero de 2009
Aquí a continuació us mostrem les preguntes les quals tenien que respondre els dos informants, els resultats han estat diversos i força divertits , tot s'ha de dir!! =)
Informant 1: Catalina Roig:
La persona que ens atén en un avió es diu assafates. (assafata)
Quan vostè s’aixeca , en quin moment del dia ens trobem? Dematí (matí ,/dematí)
Quan estem constipats molt sovint em ve tos (tossim/tussim/ estornudem)
Si li toqués la loteria vostè estaria contenta (feliça /feliç)
Si cada dissabte va al mercat a comprar peix , aleshores va a comprar peix el dissabte. (cada/tots)
Si demana l’hora i veu que el rellotge marca les 14 quina hora és?les dugues (dugues /dos )
Si es troba una jaqueta i pregunta de qui és, la persona a la qual pertany dirà que es meva. (meva /meua/seva/seua)
Aquesta pel·lícula no és el primer cop que la fan, l’han fet moltes vegades (moltes /diverses)
Quina és la parella de l’abat? L’abata (abadessa)
I del porc? La porca (truja)
I de l’emperador? Emperadora (emperadriu)
Si vostè quasi s’acaba un pastís en queda una mica
I una persona s’estima molt els seus diners i mai fa obres de caritat aquesta persona és un avaru ( avar/ egoista / ràcanu)
Si has fet moltes patates i te’n sobren perquè no se les han acabat és que n’has fet masses (massa /masses)
I si pel contrari tots en mengen és que n’has fet per tots (prous)
Si al bus hi entra una senyora gran i ets ben educat la deixaràs seure (asseure)
Porto els llibres a la mà perquè no m´han queben tots a la maleta.
Com se’n diu d’un nen que no es gaire guapo? Lleig (lleig)
I d’una nena? Lletja (lletja)
La societat ha canviat molt des del temps de la guerra, la societat ha canviat molt ( molt /bastant)
Quan la pel·lícula es va acabar, va arribar el fin (a la fi/ al final)
de la guerra hi havia pau /no ha respós (abans /abantes)
Jo feia campana perquè no m’agradava anar a cole (m’agradava)
El vi és la sang del nostru Senyor (nostre/ nostro / nostru)
Tinc gana, de menjar pa (vull)
L’aigua a 100 graus bull (bull)
Aquesta habitació està buida, no hi ha dingú (ningú)
Si una cosa no és vella és nova (nova)
Quasi caus, has de anar amb cuidadu (consell)( compte)
Em pots passar el meu llibre (aquell)
Si estàs malalt et portarem a anar al metge (has d’anar)
No es pot estar quiet en tot el dia encara que vulgui. No ho pot fer ni que el matin ( ni volent/ volguent)
Ahir a la nit vaig veure una pel·lícula de terror i em vaig espantar( espantar)
Si estàs a casa avorrit és que no tens res a fer ( tens res a fer)
Si vostè li donen ordres haig de complir-les (ha)
Normalment menjo taronges per dinar però avui no em trobo bé i menjaré un plàtan. ( en comptes/ en lloc de..)
Estic cansat. D’ estar a aquella cadira (m’asseuré)
Tinc un llapis negre. Tinc dos llapis negres
Heroi boig . heroida boja (heroïna)
Ase jove. Burra jove (somera)
Aquesta dona ha llegit molt. És una dona molt sàvia (culta/llesta/ sàvia)
Si la parella de la mare és el pare, llavors la parella del sogre és la sogra (sogra)
La Núria Espert és la millor artista catalana que tenim.( actriu)
La llet ha caducat, s’ha tornat dolenta (agra)
Quan fa fred ens posem un guan a cada mà.(guant)
Quan es fa una obra de teatre s’han de fer molts ensajus abans d’estrenar-la.(assajos)
No crec que puguem continuar sent amics després de lo que ha passat (del)
Fes la teva feina que puguis/no contesta( el /lo millor que puguis)
És admirable que t’expliques/no contesta (lo bé que t’expliques)
Aquest ha sigut el millor dia de la meva vida. (estat)
Cal distingir lo fals de lo que és cert (el)
Tinc coses a fer però no m’amoïno per res (gens)
Hi havia moltes persones a la sala d’espera (moltes)
Has trobat molts bolets avui?(gaires)
Estic atabalada, tinc tantes coses al cap.(moltes)
LLISTA PARAULES DELS INFORMANTS
Bé després de moltes dificultats he aconseguit crear aquest maleït bloc, la feina que m'ha costat, i bé aquí teniu el que se'ns demana:
LLista de Paraules :
-Velocitat
-Classificació
-Alemany
-Major
-Sacerdotessa
-Carxofa (imatge)
-Albergínia(imatge)
-Dutxa
-Aigua
-Deures
-Entusiasme
-Seixanta(imatge)
-Quaranta(imatge)
-Un(imatge)
-Dos(imatge)
-Tamboret(imatge)
-Paraigües(imatge)
-Caixa
-Capsa(imatge)
-Llavors
-Pingüí (imatge)
-Petxina (imatge)
-Església (imatge)
-Panotxa
-Càmera (imatge)
-Cambra
-Dofí (imatge)
-Lleixiu (imatge)
-Gasolina
-Lleig
-Bunyols(imatge)
-Paisatge
-Processó(imatge)
-Setze(imatge)
-Jutges
-Cèl·lula
-Càries
-Tonyina
-Polls
-Xocolata
-Sal
-Salt
-Pera(imatge)
-Advocat
-Alvocat (imatge)
-Kiwi (imatge)
-Plàtan (imatge)
-Bagul
-Ampolla( imatge)
-Verd
-Vermell
-Marró
-Taronja
-Estoig (imatge)
-Sant
-Angla terra (imatge)
-Industria
-Mirall (imatge)
-Ossa
-Gossa
-Tigressa
-Signe
-Cigne (imatge)
-Embriaguesa
-Cervesa
-Maduixa (imatge)
-Setrill (imatge)
-Síndria (imatge)
-Vacances
-Bossa
-Embús (imatge)
-Codony(imatge)
-Tomata (imatge)
-Fútbol
-Camp
-Tant
-Tan
-Alls(imatge)
-Melmelada (imatge)
-Meitat ( imatge)
-Tisores (imatge)
-Tovalles (imatge)
-Entrepà (imatge)
-Alcohol (imatge)
-Fessols( imatge)
-Aigua oxigenada (imatge)
-Maleta(imatge)
-Patates (imatge)
-Pastanaga (imatge)
-Pizza (imatge)
-Cistell (imatge)
-Escopinyes (imatge)
Bé pel que fa el fet de que al costat d'algunes paraules apareixi entr parèntesis "imatge" es que aquesta paraula la vam substituir per una imatge ja que el resultat és molt millor!
LLista de Paraules :
-Velocitat
-Classificació
-Alemany
-Major
-Sacerdotessa
-Carxofa (imatge)
-Albergínia(imatge)
-Dutxa
-Aigua
-Deures
-Entusiasme
-Seixanta(imatge)
-Quaranta(imatge)
-Un(imatge)
-Dos(imatge)
-Tamboret(imatge)
-Paraigües(imatge)
-Caixa
-Capsa(imatge)
-Llavors
-Pingüí (imatge)
-Petxina (imatge)
-Església (imatge)
-Panotxa
-Càmera (imatge)
-Cambra
-Dofí (imatge)
-Lleixiu (imatge)
-Gasolina
-Lleig
-Bunyols(imatge)
-Paisatge
-Processó(imatge)
-Setze(imatge)
-Jutges
-Cèl·lula
-Càries
-Tonyina
-Polls
-Xocolata
-Sal
-Salt
-Pera(imatge)
-Advocat
-Alvocat (imatge)
-Kiwi (imatge)
-Plàtan (imatge)
-Bagul
-Ampolla( imatge)
-Verd
-Vermell
-Marró
-Taronja
-Estoig (imatge)
-Sant
-Angla terra (imatge)
-Industria
-Mirall (imatge)
-Ossa
-Gossa
-Tigressa
-Signe
-Cigne (imatge)
-Embriaguesa
-Cervesa
-Maduixa (imatge)
-Setrill (imatge)
-Síndria (imatge)
-Vacances
-Bossa
-Embús (imatge)
-Codony(imatge)
-Tomata (imatge)
-Fútbol
-Camp
-Tant
-Tan
-Alls(imatge)
-Melmelada (imatge)
-Meitat ( imatge)
-Tisores (imatge)
-Tovalles (imatge)
-Entrepà (imatge)
-Alcohol (imatge)
-Fessols( imatge)
-Aigua oxigenada (imatge)
-Maleta(imatge)
-Patates (imatge)
-Pastanaga (imatge)
-Pizza (imatge)
-Cistell (imatge)
-Escopinyes (imatge)
Bé pel que fa el fet de que al costat d'algunes paraules apareixi entr parèntesis "imatge" es que aquesta paraula la vam substituir per una imatge ja que el resultat és molt millor!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)