martes, 19 de mayo de 2009
miércoles, 8 de abril de 2009
LA PROCESSÓ DEL DIJOUS SANT DE VERGES
LA TRADICIÓ
La Processó de Verges és la representació anual d’un misteri tradicional que té les seves arrels en l’orígen mateix del teatre català, en plena època medieval. El misteri, tal i com es representa en l’actualitat, es basa en una obra en vers de Fra Antoni de Sant Jeroni (S.XVIII).
Des dels seus orígens fins a l’actualitat, la Processó ha estat l’aportació més important de Verges a la cultura catalana i una de les mostres més importants del teatre tradicional català. Per mantenir aquesta tradició, cada Dijous Sant, els habitants de Verges es converteixen en actors per un dia i escenifiquen la Processó davant dels ulls de milers de visitants que omplen la petita població per assistir al Misteri de la Passió.
LA PROCESSÓ
La Processó de Verges està estructurada en dues parts. La primera part es representa a la plaça Major, i només hi tenen accés aquelles persones que prèviament han adquirit le seves entrades, que són de seient i numerades.
En aquest espai escènic, amb el decorat natural de les muralles i les torres medievals a manera de la fortalesa Antònia de Jerusalem, és on s’escenifiquen els tres anys de vida pública de Jesús; amb especial atenció als seus darrers dies, en la seva venda, detenció i condemna. Un cop acabada la funció de la plaça els actors es dirigeixen en processó fins a la plaça de l’Església, punt de reunió i de partida de la segona part del misteri de la Processó de Verges. A partir d’aquest moment, i de manera gratuïta, l’espectador pot contemplar com els carrers de Verges es transformen en un veritable escenari teatral per on evolucionen els actors. La figuració de la Via Dolorosa que acabarà amb la pujada i crucificció al Calvari, escenificat al capdamunt del turó de la vila.
LA DANSA DE LA MORT
La Dansa de la Mort de Verges és una veritable relíquia, ja que és la única que per tradició ha sobreviscut el pas del temps i des de l’època medieval ha arribat als nostres dies de manera viva i ininterrompuda. Éls personatges són uns esquelets que, comuniquen els missatges als espectadors a través de símbols, de la mateixa manera que les múltiples danses de la mort de les quals tenim testimoni artístic i literari, i que s’escampaven arreu de l’Europa occidental segles endarrere.
El cos de la Dansa de la Mort de Verges és compost per deu personatges, distribuïts en dos grups de cinc. El primer grup executa els passos de dansa, mentre que el segon grup s’ocupa del so i l’ambientació. Els símbols que porten els dansaires són:
Uns platets amb cendra, que simbolitza la corrupció i desaparició dels cossos.
Una dalla, que recull el fruit de la vida quan aquesta ja ha arribat a la seva fi.
Un rellotge que ens recorda la imprevisió de la mort i la fugacitat de la vida.
Una bandera que explicita que la mort senyoreja damunt de la humanitat i que ningú no es pot escapar d’ella.
ELS 10 TRUCS DE LA COMPRA CONTRA LA CRISI
Molts dels trucs dels supermercats, hipermercats perquè compris són coneguts. Potser algun de la llista ja els coneixes però mai va de més repassar-los. I en aquest cas uns consells per a plantar-los cara a ells a la crisi.
Deu trucs que utilitzen perquè compris més.
1- Els carritos de la compra. Si entres per a comprar dos o tres articles l'única opció de transportar-los és la d'un carrito en comptes d'una cistella,és fàcil que en el carrito caigui una mica més del previst.
2- Els principals articles estan lluny. Se't obliga a caminar fins al fons perquè agafis allò que necessites però en el camí segurament caurà una mica més.
3- Els objectes que es compren per impulsos estan en la sortida. Prop de les caixes on hauràs de fer un poc de cua i potser no puguis resistir la temptació.
4- Les marques més cares d'un producte estan a l'altura dels ulls. Feu la prova i veureu les diferències de preus.
5- Peces íntimes com mitjons es posen al fons d'una secció de roba. Compres habituals o més habituals que unes altres es posen al fons perquè vegis la resta de roba i sigui més fàcil que compris pantalons, camises, etc.
6- Parar, parar, parar. Les grans superfícies estan dissenyades perquè hagis de parar. I quan et pares és més fàcil que fiquis una mica en el carro.
7- Els productes normals estan en el mitjà de les illetes dels stands. I els no necessaris i cars al principi i final de les mateixes. D'aquesta manera has de passar dues vegades per davant d'ells, per a anar i tornar.
8- Els preus no són rodons per a semblar menys i al seu torn dificultar les comparacions. Un exemple seria: 1kg a 6 i dos quilos a 11 per 1kg a 5.99 i 2 quilos a 10.89. 10 és la meitat de 5 però eren 11? Uf, quin lio.
9- Productes en cubiletes o desordenats en compartiments per a semblar més barats. S'agafa l'estètica de llocs de gangas i productes barats per a carregar aquests productes amb preus més cars del que tindrien en aquests llocs de gangas.
10- Zones amb diferent decoració o amb productes amb espai per a donar imatge de prestigi al prodcute. Un producte en una prestatgeria de fusta fosca amb una il·luminació tènue però directa és benvolgut com més valuós i desitjable. En aquest cas compres i pagues la imatge, no el producte.
Però no us hu parat mai a pensar com frenar aquestes tàctiques, bé doncs aquí uns trucs:
1- No utilitzis carritos de la compra si no són necessaris. Si vas a comprar poca cosa intenta evitar-los com la pesta.
2- Feu una llista de compres i no et surtis d'ella. Amb això evitaràs la compra del que no necessites.
3- Mira només la grandària i el preu. Compara qui té la millor ràtio quantitat preu i compra aquest.
4- Comença pel fons i ves fins al principi. Fer-lo en la forma habitual suposa avançar més a poc a poc i la possibilitat de majors compres.
5- Comença a mirar els prestatges per la part de baix. És on normalment està el millor preu.
6- No et paris!!. Jajaja, intenta anar directament als llocs on estan els productes de la teva llista. Si veus una mica que t'interessa durant el trajecte intenta meditar la compra per a evitar la compra compulsiva.
7- Segueix el camí recte. Evita anar dues vegades a una mateixa zona ja que és més fàcil caure en un producte que has vist dues vegades mentre passaves.
8- Duu una calculadora. La del mòbil per exemple. Utilitza-la per a calcular com és la millor relació de preu entre ofertes, quantitats, etc.
9- No compris coses que creus que són una ganga. Tret que estiguis segur moltes coses que semblen gangas no ho són.
10- Repassa tot el comprat abans de sortir de caixa. Si hi ha coses innecessàries, cares, etc. No et tallis i deixa-l'hi a la caixera abans que t'ho cobri. Ja sé, ja sé. Molts passos a tenir en compte per una hipotètica relaxada tarda d'oci de dissabte, però això és com conduir al principi que et fas un lio amb els passos, fins i tot , amb el temps arribaràs a interioritzar els moviments i a inconscientment saltar-te tots els paranys del lloc.
Encara que ja posats perquè no plantejar-se el deixar de comprar en els hipers i passejar-se més per les botigues del barri .Si és que queda alguna per on vius clar.
Bé, amb aquests consells podreu plantar cara a la crisi i deixar-vos de preocupar-vos , que la vida són dos dies i hem de viure-la i no sofrir-la.
sábado, 14 de marzo de 2009
LA GIRONA D'ABANS --> HA CANVIAT GAIRE ???
Aquí tenim una descripció de Girona made in avis xd
Us la penjo perquè jutgeu si ha canviat gaire Girona o els avis són uns exagerats
què creieu ??
Girona, als primers anys era una ciutat trista, trista perquè estava corrompuda per l’enveja i gelosia de la gent .
La ciutat ha fet un canvi radical des dels anys vint fins ara: fins al pont de la Font del Rei tot allò eren camps que era la part esquerra del riu , els ponts servien d’accés del camp a la ciutat i viceversa, en general tot era molt provincial i rural, ja que tot el que hi havia eren camps de cereals i algun ramat de xais o ovelles passejant tranquil•lament pels camps. La zona habitada de la ciutat, era la part nord de l’Onyar,on ara hi ha les cases de colors a sobre el riu, amb aquests colors grocs, vermells ,alguna de blava,doncs abans de les construccions dels pantans , a la que plovia una miqueta ( perquè abans plovia i nevava molt més que ara) s’inundava ,perquè el Ter “embossava” la sortida d’aigua de l’Onyar i això feia que el riu pugés de nivell i es desbordés i per tant inundés la ciutat i l’aigua arribava fins les voltes de les rambles.
La zona nord de la ciutat era tal i com la coneixem ara amb les cases de pedra i de colors i les cases fredes del barri vell , amb l’única excepció de la plaça Catalunya , que no hi era i del quarter republicà del carrer del Carme.
En resum , Girona s’estenia des de la Plaça Constitució fins a Santa Eugènia i tot el carrer del Carme delimitava el pas entre la ciutat i el camp.
Antigament ( fa uns setanta-vuitanta anys) cada barri tenia una Festa Major, que s’adornava amb canyes verdes en honor a una promesa feta en el passat . A diferència d´ara la gent no podia anar a les festes majors d´altres pobles com Sarrià o Casà, fins i tot Santa Eugènia, que ara està dins el nucli urbà de Girona, semblava que fos un altre poble , ja que al no haver-hi cases i que tot eren camps produïen aquest efecte d’aïllament. La gent havia de contentar-se amb el que tenien a Girona ja que el transport era limitat i només a l´abast d´uns pocs.
Als carrers no hi havien passos de zebra, ja que no eren necessaris perquè només passava algun auto o bicicleta de tant en tant i la majoria de gent anava a peu o amb carro ja que Girona estava relativament deserta.
Als pròpiament dits anys vint, , només hi havia una fàbrica ,la Gròber,i les alternatives per treballar en el cas d’una dona era o treballar a la fàbrica o anar a servir.
Més tard cap als anys trenta-cinc /quaranta van aparèixer més fàbriques , en part perquè va començar a venir el turisme i van aportar noves idees que posteriorment es van aplicar en el camp de la indústria; van sorgir els Químics, ja hi havia la Grover, hi havia el taller de cotxes de Can Sarassa i com no, hi havia la RENFE , que probablement era la que generava més llocs de treball. Amb el canvi tothom t’oferia feina ,ja que teòricament era una aportació beneficiosa pel negoci , per tant més diners.
A la plaça Sant Agustí hi havia el que seria ara l’estació d’autobusos, que solien portar la gent a la platja com també ho feien els trenets , com ara el que et portava a Sant Feliu i era així com la gent de ciutat anava a la platja, en una época en que no hi havia molts cotxes.
Girona també era un lloc de festa , els carrers s’omplien de gent que feien sardanes i més tard van venir els castellers , també es ballava molt, però certes tradicions han anat desapareixent gradualment fins al punt que quasi ningú les practica, com ara la missa del Gall ,les cremes de Sant Josep, s’han modificat les processons etc.
En l’àmbit de la construcció va ser cap els anys trenta quan es va construir el camp de futbol del Girona.
En resum , a Girona li han canviat molts cops la cara ,s’ha construït , derruït i moltes altres coses però encara perdura l’esperit que tenia abans.
espero que jutgeu per vosaltres mateixos =)
personalment crec que tenen part de raó però que també exageren un pèl !!
Us la penjo perquè jutgeu si ha canviat gaire Girona o els avis són uns exagerats
què creieu ??
Girona, als primers anys era una ciutat trista, trista perquè estava corrompuda per l’enveja i gelosia de la gent .
La ciutat ha fet un canvi radical des dels anys vint fins ara: fins al pont de la Font del Rei tot allò eren camps que era la part esquerra del riu , els ponts servien d’accés del camp a la ciutat i viceversa, en general tot era molt provincial i rural, ja que tot el que hi havia eren camps de cereals i algun ramat de xais o ovelles passejant tranquil•lament pels camps. La zona habitada de la ciutat, era la part nord de l’Onyar,on ara hi ha les cases de colors a sobre el riu, amb aquests colors grocs, vermells ,alguna de blava,doncs abans de les construccions dels pantans , a la que plovia una miqueta ( perquè abans plovia i nevava molt més que ara) s’inundava ,perquè el Ter “embossava” la sortida d’aigua de l’Onyar i això feia que el riu pugés de nivell i es desbordés i per tant inundés la ciutat i l’aigua arribava fins les voltes de les rambles.
La zona nord de la ciutat era tal i com la coneixem ara amb les cases de pedra i de colors i les cases fredes del barri vell , amb l’única excepció de la plaça Catalunya , que no hi era i del quarter republicà del carrer del Carme.
En resum , Girona s’estenia des de la Plaça Constitució fins a Santa Eugènia i tot el carrer del Carme delimitava el pas entre la ciutat i el camp.
Antigament ( fa uns setanta-vuitanta anys) cada barri tenia una Festa Major, que s’adornava amb canyes verdes en honor a una promesa feta en el passat . A diferència d´ara la gent no podia anar a les festes majors d´altres pobles com Sarrià o Casà, fins i tot Santa Eugènia, que ara està dins el nucli urbà de Girona, semblava que fos un altre poble , ja que al no haver-hi cases i que tot eren camps produïen aquest efecte d’aïllament. La gent havia de contentar-se amb el que tenien a Girona ja que el transport era limitat i només a l´abast d´uns pocs.
Als carrers no hi havien passos de zebra, ja que no eren necessaris perquè només passava algun auto o bicicleta de tant en tant i la majoria de gent anava a peu o amb carro ja que Girona estava relativament deserta.
Als pròpiament dits anys vint, , només hi havia una fàbrica ,la Gròber,i les alternatives per treballar en el cas d’una dona era o treballar a la fàbrica o anar a servir.
Més tard cap als anys trenta-cinc /quaranta van aparèixer més fàbriques , en part perquè va començar a venir el turisme i van aportar noves idees que posteriorment es van aplicar en el camp de la indústria; van sorgir els Químics, ja hi havia la Grover, hi havia el taller de cotxes de Can Sarassa i com no, hi havia la RENFE , que probablement era la que generava més llocs de treball. Amb el canvi tothom t’oferia feina ,ja que teòricament era una aportació beneficiosa pel negoci , per tant més diners.
A la plaça Sant Agustí hi havia el que seria ara l’estació d’autobusos, que solien portar la gent a la platja com també ho feien els trenets , com ara el que et portava a Sant Feliu i era així com la gent de ciutat anava a la platja, en una época en que no hi havia molts cotxes.
Girona també era un lloc de festa , els carrers s’omplien de gent que feien sardanes i més tard van venir els castellers , també es ballava molt, però certes tradicions han anat desapareixent gradualment fins al punt que quasi ningú les practica, com ara la missa del Gall ,les cremes de Sant Josep, s’han modificat les processons etc.
En l’àmbit de la construcció va ser cap els anys trenta quan es va construir el camp de futbol del Girona.
En resum , a Girona li han canviat molts cops la cara ,s’ha construït , derruït i moltes altres coses però encara perdura l’esperit que tenia abans.
espero que jutgeu per vosaltres mateixos =)
personalment crec que tenen part de raó però que també exageren un pèl !!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)